La darrera vegada que vaig veura Elzéard Bouffier va ser el juny del1945. Aleshores ell tenia vuitanta-set anys. Vaig tornar a agafar la ruta del desert, però ara, i malgrat l' estat de ruïna en què la guerra havia sumit el país, hi havia un autobús que feia un servei entre la vall de la Durença i la muntanya. Com que era incapaç de reconèixer el paratge de les meves primeres passejades, vaig imaginar-me que això era degut a la velocitat d'aquest mitjà de transport. Era com si aquest itinerari passés per indrets nous. Em va caldre veura el nom d'un pople per arribar a la conclusió que ja havia estat abans en aquest lloc, quan tot era un munt de runes i desolació. L'autobús em va deixar a Vergons.
El 1913, aquest llogarret de...
Autor: Jean Giono Edit. El cercle de Viena
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada